Текст песни Joan I Karima (Al Tall) с переводом

Mil huit-cents quaranta huit

Vençut l’emir Abdelqader

França domina l’Algèria

Per la força de les armes

Alger, Orà i Constantina

Són departaments francesos

I els pobres del Sud d’Europa

S’afanyen per ser admesos

A un país que els ofereix

La promesa de treball

Que a la seua terra els falta

Comença la emigració

Que duu a Algèria una gran massa

Són ???

Tal com diuen els autòctons

Són set-cents mil europeus

Buscant treball al Nord d'Àfrica

Cent trenta-mil procedents

De la terra valenciana

Va per l’any mil nou-cents onze

I va pujant la balança

Mil nou-cents quaranta-cinc

Els europeus s’acomoden

Valencians i menorquins

Conserven la seua parla

Als seus barris i a la premsa

Que es divulga entre els veïns

Els algerians que els freqüenten

La parlen també sovint

??? de l’Algèria

??? i reviu la revolta

Contra l’opressió francesa

Però ??? fa una maniobra

I atorga un fals Estatut

Perquè els oriünds participen

I no es tinguen per vençuts

El moviment llibertari

Conduït per ???

Es divideix en dos bàndols

Els moderats i els violents

A les qasbes i mesquites

Són exclusiva algeriana

S’organitza la guerrilla

I es copa la lluita armada

Contra l’invasor francès

La Guàrdia Civil patrulla

Al moll del Port d’Alacant

Un vapor brama i fumeja

Convocant als emigrants

Joan, amb setze anys

L’equipatge i sos pares va pujant

La passarel·la que els porta

A l’altra banda del mar

A l’Alger a on ja els esperen

Els cosins que fa dos anys

Van abandonar Callosa

Per lligar algun jornal

I allà, a dins la presó Model

S’ha quedat el jaio Joan

La presó franquista

Esta maleïda guerra

La misèria que ha deixat

Ahir va ser ma mare

I avui serà mon pare

El que perdrà la raó una volta més

A la eixida de la plaça

Només girar el cantó

Quatre algerins es preparen

Per copar la guarnició

Ha caigut ferit Ahmed

El meu amic Ahmed

I Karima el porta a casa

I ve demanant per mi

Mare, a Callosa era del poble

Però l’Alger algerí, escolta’m mare

Jo, Joan, fill de la Marina

Jo no el pense deixar morir

I ??? al seu davant

Lluita per la independència

Es desferma el terrorisme

Contra els centres oficials

Ja ??? tots els dubtes

Per part del poble algerià

I quan de nou considera l’autodeterminació

Com a solució possible

Els militars i els colons

Munten la contraofensiva

Pregant pels seus interessos

I el fantasma de l’OAS

Supera tots els excessos

De l’envestida algerina

Intimidant el terror

I atemptant contra la vida

De tota la població

Bé ho reflexa Pontecorvo

Amb just apassionant

Al seu film que titulava

La Batalla de l’Alger

Mil nou-cents seixanta-u

França accepta obertament

L’autodeterminació de la població algerina

El dia díhuit de març de l’any següent subscrivien

La conferència algeriana

Amb els acords presumibles

D’una part, l’Estat francès

De l’altra, el Front Nacional d’Alliberament d’Algèria

Després de més de cent anys de dominació estrangera

Es convoca el referèndum demanant la independència

Pels acords que s’han pactat

Els estarangers tindran dret

De continuar a l’Algèria

Però la por es dispara

I els europeus astorats

D’un pànic que els acora

Fugen en massa, ???

I abandonant els negocis i les cases

Ja és un fet

L’Algèria és independent

Dolçor de la meua vida

Ai Karima estimada

Ara ja estem junts

Tant com tu i jo ho desitjàvem

Dins la qasba

Compartint la casa amb els teus germans

La nostra filla Karima

Creixerà amb la seua gent

Ara comprenc molt millor

Que fa uns anys

El teu germà, la teua terra

Com diuen en el meu poble:

El mànec de la paella

O és teu o és d’un altre

Només em dol que els meus pares

No vulguen vore sa néta

Perquè els païsans no comprenen

Quina és la meua bandera

??? fugen en massa

I Joan es troba en perill

Que l’antic promès de Karima

Està buscant-lo per deportar-lo

Joan fuig per dalt les terrasses

A la Lluna plena de la qasba

I a casa Abderrahim

L’esperen els veïns

Dispostos a defensar-lo

Mira, Joan és un dels nostres

-Abderrahim planta cara-

I no intenteu agarrar-lo

Que d’Alger no el traureu

Fora que ens mateu a tots

Tornà la calma

Tota la gent de Callosa marxà

I a ??? obren un taller

Joan i Ahmed, el germà de Karima

Mil-nou cents seixanta-sis

La situació és caòtica

Un quaranta-cinc per cent

D’algerins desocupats

I sense els professionals

I empresaris europeus

Que abandonaren les fàbriques i el camp

I sense el comerç

La població s’organitza

Per construir el país

Els obrers i llauradors

Per la seua iniciativa

Reobren les factories i els tallers

Tornen al camp

Posen en marxa les màquines

Impulsen la producció

I així és quan hi ha un sistema

De potent autogestió

El Govern no es queda enrere

Recolzant el comitès

En quinze o vint anys l’Algèria

S’havia consolidat

Dins la comunitat àrab

Amb un lloc ben destacat

Els anys passaven de pressa

Dolços del taller a casa

La filla de Joan i Karima

Creixia sana, morena i feliç

Però ???

Planen unes ombres

La felicitat mai no és eterna

Que Karima es va apagant

Tal com una rosa sense aigua

I una tarda s’adormia

S’ador de Karima se n’anà per sempre

I Joan no despertava

D’un malson que l’arrancava

D’aquella terra

Joan es troba molt cansat

I amb seixanta-dos i amb sa filla

Del Port d’Orà pren el ferri

Que a Callosa els encamina