Mil huit-cents quaranta huit
Vençut l’emir Abdelqader
França domina l’Algèria
Per la força de les armes
Alger, Orà i Constantina
Són departaments francesos
I els pobres del Sud d’Europa
S’afanyen per ser admesos
A un país que els ofereix
La promesa de treball
Que a la seua terra els falta
Comença la emigració
Que duu a Algèria una gran massa
Són ???
Tal com diuen els autòctons
Són set-cents mil europeus
Buscant treball al Nord d'Àfrica
Cent trenta-mil procedents
De la terra valenciana
Va per l’any mil nou-cents onze
I va pujant la balança
Mil nou-cents quaranta-cinc
Els europeus s’acomoden
Valencians i menorquins
Conserven la seua parla
Als seus barris i a la premsa
Que es divulga entre els veïns
Els algerians que els freqüenten
La parlen també sovint
??? de l’Algèria
??? i reviu la revolta
Contra l’opressió francesa
Però ??? fa una maniobra
I atorga un fals Estatut
Perquè els oriünds participen
I no es tinguen per vençuts
El moviment llibertari
Conduït per ???
Es divideix en dos bàndols
Els moderats i els violents
A les qasbes i mesquites
Són exclusiva algeriana
S’organitza la guerrilla
I es copa la lluita armada
Contra l’invasor francès
La Guàrdia Civil patrulla
Al moll del Port d’Alacant
Un vapor brama i fumeja
Convocant als emigrants
Joan, amb setze anys
L’equipatge i sos pares va pujant
La passarel·la que els porta
A l’altra banda del mar
A l’Alger a on ja els esperen
Els cosins que fa dos anys
Van abandonar Callosa
Per lligar algun jornal
I allà, a dins la presó Model
S’ha quedat el jaio Joan
La presó franquista
Esta maleïda guerra
La misèria que ha deixat
Ahir va ser ma mare
I avui serà mon pare
El que perdrà la raó una volta més
A la eixida de la plaça
Només girar el cantó
Quatre algerins es preparen
Per copar la guarnició
Ha caigut ferit Ahmed
El meu amic Ahmed
I Karima el porta a casa
I ve demanant per mi
Mare, a Callosa era del poble
Però l’Alger algerí, escolta’m mare
Jo, Joan, fill de la Marina
Jo no el pense deixar morir
I ??? al seu davant
Lluita per la independència
Es desferma el terrorisme
Contra els centres oficials
Ja ??? tots els dubtes
Per part del poble algerià
I quan de nou considera l’autodeterminació
Com a solució possible
Els militars i els colons
Munten la contraofensiva
Pregant pels seus interessos
I el fantasma de l’OAS
Supera tots els excessos
De l’envestida algerina
Intimidant el terror
I atemptant contra la vida
De tota la població
Bé ho reflexa Pontecorvo
Amb just apassionant
Al seu film que titulava
La Batalla de l’Alger
Mil nou-cents seixanta-u
França accepta obertament
L’autodeterminació de la població algerina
El dia díhuit de març de l’any següent subscrivien
La conferència algeriana
Amb els acords presumibles
D’una part, l’Estat francès
De l’altra, el Front Nacional d’Alliberament d’Algèria
Després de més de cent anys de dominació estrangera
Es convoca el referèndum demanant la independència
Pels acords que s’han pactat
Els estarangers tindran dret
De continuar a l’Algèria
Però la por es dispara
I els europeus astorats
D’un pànic que els acora
Fugen en massa, ???
I abandonant els negocis i les cases
Ja és un fet
L’Algèria és independent
Dolçor de la meua vida
Ai Karima estimada
Ara ja estem junts
Tant com tu i jo ho desitjàvem
Dins la qasba
Compartint la casa amb els teus germans
La nostra filla Karima
Creixerà amb la seua gent
Ara comprenc molt millor
Que fa uns anys
El teu germà, la teua terra
Com diuen en el meu poble:
El mànec de la paella
O és teu o és d’un altre
Només em dol que els meus pares
No vulguen vore sa néta
Perquè els païsans no comprenen
Quina és la meua bandera
??? fugen en massa
I Joan es troba en perill
Que l’antic promès de Karima
Està buscant-lo per deportar-lo
Joan fuig per dalt les terrasses
A la Lluna plena de la qasba
I a casa Abderrahim
L’esperen els veïns
Dispostos a defensar-lo
Mira, Joan és un dels nostres
-Abderrahim planta cara-
I no intenteu agarrar-lo
Que d’Alger no el traureu
Fora que ens mateu a tots
Tornà la calma
Tota la gent de Callosa marxà
I a ??? obren un taller
Joan i Ahmed, el germà de Karima
Mil-nou cents seixanta-sis
La situació és caòtica
Un quaranta-cinc per cent
D’algerins desocupats
I sense els professionals
I empresaris europeus
Que abandonaren les fàbriques i el camp
I sense el comerç
La població s’organitza
Per construir el país
Els obrers i llauradors
Per la seua iniciativa
Reobren les factories i els tallers
Tornen al camp
Posen en marxa les màquines
Impulsen la producció
I així és quan hi ha un sistema
De potent autogestió
El Govern no es queda enrere
Recolzant el comitès
En quinze o vint anys l’Algèria
S’havia consolidat
Dins la comunitat àrab
Amb un lloc ben destacat
Els anys passaven de pressa
Dolços del taller a casa
La filla de Joan i Karima
Creixia sana, morena i feliç
Però ???
Planen unes ombres
La felicitat mai no és eterna
Que Karima es va apagant
Tal com una rosa sense aigua
I una tarda s’adormia
S’ador de Karima se n’anà per sempre
I Joan no despertava
D’un malson que l’arrancava
D’aquella terra
Joan es troba molt cansat
I amb seixanta-dos i amb sa filla
Del Port d’Orà pren el ferri
Que a Callosa els encamina